Aquest passat diumenge 30 de Març es va cel·lebrar la edició numero 24 de Wrestlemania, l’event més important de Wrestling del planeta.

Potser a alguns us sorpren que parli d’això però d’altres sabeu ja que des de fa cosa d’un any o així m’he aficionat al wrestling, pressing catch, digueu-li com vulgueu. Molts de vosaltres us en fareu creus i segurament no enteneu com potser que m’agradi això doncs bé, no em vull justificar simplemente donar la meva opinió.
Per a mi tal com es diu és pur entreteniment, tothom sap que tot esta prèviament acordat i el que ho negui es que no sap realment com funciona aquest món. La seva finalitat es aquesta entretenir a la gent, per això cada programa s’anomena capítol, tot es com una serie que en alguns casos ja fa més de 15 anys que dura. Si no em creieu mireu a la wikipedia (idioma a escollir segons gustos), la definició que donen.

Dit això destacar d’aquesta edició pel que he pogut anar veient a través de Youtube, els seguents combats de més a menys:

1-Triple Threat per el WWE championship, no he vist el combat sencer però al deixar de ser el mainevent no va ser dels millor combats de la nit, tot i així es van veure-hi bons moviments i cops tenint en compte que tres són sobradamente coneguts, finalment es va endur la victòria Randy Orton que reté el títol deixant a Triple H i John Cena com a rucs, ja que va aprofitar un “pedigree” de The Game contra Cena per fer el compte de tres, personalment preferia que guanyes Triple H, a veure que més ens demostrara Orton ara que sembla que estara força temps com a campió.

2-Money in The Bank Leather Match, conegut també com el combat del maletí, va ser realment espectacular, vam poder veure la execució del moviments típics dels participants des de damunt les escales, a destacar el Moonsault de John Morrison de dins al ring cap a fora amb una “escala a les mans”, increible. Finalment es va endur el maletí el meu favorit del combat, CM Punk. Ara veurem quina historia li te preparada WWE per a aquest fet.

3-El segon millor combat de la nit sense cap dubte va ser el main event del PPV, el World Heavyweight Championship, entre Undertaker i Edge. Si heu anat seguint pressing catch a cuatro haureu vist durant aquest any que aquesta rivalitat ve pràcticament des de fa un any. S’ha bookejat força bé tot i que aquestes últimes setmanes no gaire. Va començar una mica fluix però ben ràpid es van poder veure coses realment bones, la gent va disfrutar del combat, i Taker va aconseguir el 16-0. Edge va tindre un paper excel·lent demostrant que era coneixedor d’en Taker. El final per molts sorprenent en sentit negatiu, a mi em va agradar, una clau de submissió com aquesta es espectacular i en cap moment va semblar que fos forçat.

4-Finalment el millor combat de la nit, Ric Flair vs Shawn Michaels, o el que és el mateix The Nature Boy vs HBK o la figura més gran que ha tingut aquest “esport” vs el seu hereu. Com alguns sabreu si perdia Flair es retirava. El combat va ser un homenatge en tot moment per a ell, va poder realitzar tots els moviments que l’han caracteritzat tots aquests anys. HBK se’ns dubte un dels millors wrestlers d’aquest temps tot i la edat que té, va donar-ho tot per què el combat fos realment inoblidable, impresionant el Moonsault que impacta sobre la taula de comentaristes i la parteix. Flair va rebre fins a 3 no recordo ara si 4 Sweet Chines Music per finalment caure a terra. HBK practicament plorant i demanant-li perdo va fer el compte de tres. S’acabava així amb aquest gran combat la carrera del wrestler que si per a molts potser l’hem conegut com a gran, ha sigut dels millors si no el millor d’aquest negoci. Gracies Ric Flair.

Això és tot el que puc dir espero no haver-vos avorrit i si podeu veieu algun combat per Youtube.